Per la teva seguretat i la dels teus - Menocares
Menocares

La conducció Defensiva

En teoria, el tràfic és un fet social que transcorre en un espai compartit (carrers, carreteres…) on els conductors han de conviure pacíficament d’acord a unes normes. Però, amb freqüència, conèixer i respectar aquestes normes no és suficient i el conductor ha de caminar-se amb molt ull i ‘saber-les-hi totes’ per esquivar els accidents.

La conducció preventiva és la forma més intel·ligent de conduir un vehicle

No es tracta d’una conducció temorosa, lenta o avorrida, sinó de ser conscient de la responsabilitat de conduir un vehicle, ser cortès, cívic i racional,mantenir la concentració, valorar el nostre nivell de conducció amb humilitat i parar esment al manteniment del vehicle, entre altres precaucions.

La majoria dels accidents de circulació no són fortuïts, sinó provocats per fallades humanes. En aquesta línia, dominar la conducció defensiva pot ser la diferència entre tenir un accident o no.

Qui evita l’ocasió, evita el perill. Com ser un conductor 10

L’observació és una de les claus en la conducció defensiva. El conductor que en tot moment sap el que ocorre al seu al voltant -mira al lluny i vigila els retrovisors i els angles morts en els miralls- sempre té més possibilitats de sortir ben parat davant un imprevist. Detectar a temps als conductors distrets pot ser molt útil per evitar un esglai. Els ‘símptomes’són inequívocs: dificultat per mantenir el seu carril, volantades per no sortir-se o conducció erràtica. Molt possiblement, en avançar-ho li vegem més atent al telèfon mòbil que a conduir. Aquí,com en molts altres casos, apliquem un altre dels principis de la conducció defensiva: mantenir les distàncies, com més lluny, millor. Igual que quan enfosqueix, és de nit o plou, ja que la falta de llum o el mal estat de la via imposen conduir més a poc a poc i guardar majors distàncies de separació.

Uns altres dels punts conflictius són les interseccions i les incorporacions en carrils compartits, d’acceleració, deceleració. En un encreuament amb prioritat, per exemple, anticipar-se a la ‘jugada’ reduint la velocitat sumat a un avís amb llums o clàxon (solament fora de ciutat) són les mesures a prendre més apropiades si desconfia del conductor que espera al fet que vostè passada.

D’altra banda, al marge del comportament dels altres conductors, un mateix ha de prendre precaucions igual o més importants. Mai sorprendre amb moviments inesperats i informar de les maniobres amb els intermitents, executant-les de forma gradual. Adoptar una conducció assossegada -sense acelerades ni frenades, amb marxes el més llargues possibles. I finalment, el conductor ha de ser conscient de les seves pròpies limitacions, del seu estat anímic i condició física: el cansament, l’alcohol o els medicaments i fins i tot la falta d’experiència són inconvenients ‘controlables’. Al conductor estressat, amb somni o begut se li passaran per alt aquests detalls que marquen la diferència.